Cada vegada més veus estan avaluant la possibilitat d’implantar una renda bàsica universal. És una assignació monetària i incondicional que atorgaria l’Estat a tots els seus habitants, independentment de quines puguin ser les altres possibles fonts de renda, i sense importar amb qui convisquessin. Aquest concepte, Alfredo Rubio de Castarlenas el va denominar en el seu moment «salari per existir», és a dir, la percepció d’una renda que rebria l’individu pel simple fet d’haver nascut.
S’han dut a terme molts debats que han posat de manifest fortes controvèrsies respecte a la viabilitat de la seva implantació, considerant-la en la majoria dels casos una proposta utòpica i associant-la, principalment, a una visió política d’esquerres.
No obstant això, el curiós del cas és que en les dues últimes reunions del Fòrum de Davos, on es troben els principals líders empresarials, polítics internacionals i periodistes i intel·lectuals selectes per analitzar els problemes més urgents que afronta el món, s’ha tractat el tema de la renda bàsica universal, com una possible alternativa a l’impacte que generarà la robòtica en el mercat laboral.
No és d’estranyar, ja que es considera que, cap a l’any 2020, s’hauran destruït cinc milions més de llocs de treball al món. I això no és més que un aperitiu del que pot passar si tenim en compte el ràpid procés de digitalització i robotització de l’economia.
Ja sabem la gravetat que suposa el fet de tenir una massa ingent de persones desocupades. És per això que els líders més influents de les principals potències estan començant a analitzar les conseqüències que hi hagi una part substancial de la població sense els ingressos mínims per sobreviure.
Als Estats Units, concretament a Silicon Valley, considerada la meca del liberalisme econòmic i de la innovació, estan analitzant l’opció d’instaurar una renda bàsica (a nivell d’experiment acadèmic), en favor d’un determinat segment de població. Però aquesta experiència no és aïllada, a Ontario (Canadà), a Alaska i també a Finlàndia s’està començant a implantar una renda bàsica universal. És clar que ja s’ha traspassat la visió teòrica del concepte per començar a convertir-lo en una petita realitat.
Hi ha diverses teories pel que fa als motius pels quals seria convenient implantar una renda bàsica universal. Però, com ja hem comentat, la principal se centra en el fet que l’evolució tecnològica, a part d’acabar amb una gran part dels llocs de treball, dificultarà enormement que molts aturats puguin tornar de nou al mercat laboral.
No obstant això, no menys important és la justificació ètica de la proposta per la qual, tot individu, pel fet d’existir, té dret a viure en aquest món amb dignitat. La instauració d’un salari pel simple fet d’existir aporta tres aspectes que poden contribuir a la consecució d’aquest objectiu.
En primer lloc, la seva implantació pot ajudar a reduir o erradicar la pobresa, ja que tot individu podria disposar d’una renda mínima que li permetés subsistir dignament, sense necessitat d’acudir a la beneficència o a ajudes i subvencions que depenen dels programes socials de cada govern de torn.
En segon lloc, una renda bàsica universal aportaria un major grau de llibertat a l’individu, ja que el faria menys depenent i milloraria les seves possibilitats de desenvolupament personal, ja que no estaria constret per l’obligació de treballar en allò que no li agrada o que fins i tot li desagrada.
I, en tercer lloc, instaurar un salari pel simple fet d’existir potenciaria i valoraria el principi de la solidaritat. Percebre una renda pel simple fet d’existir ens igualaria amb la resta d’individus. Instaurar una renda bàsica universal no serà fàcil ni gratuït, caldrà la renúncia d’uns en favor dels altres i, per tant, obligarà a una redistribució més justa de la riquesa, aportant un major equilibri econòmic i social.
Així doncs, podem dir que la bondat ètica de la proposta es basa en el fet de considerar que la implantació d’un salari per existir pot afavorir una major justícia econòmica i social, permet generar un espai més ampli de llibertat per a l’individu i potencia el sentiment de solidaritat; tres aspectes clau per contribuir al desenvolupament d’una societat i elevar el nivell de dignitat dels seus individus.
David Martínez
