«Calumnia, que alguna cosa queda», és un vell aforisme conegut per tothom a les nostres terres. Es diu que va arribar al nostre entorn de la mà del filòsof i escriptor anglès, Francis Bacon. En el seu text “De la dignitat i el creixement de la ciència” (any 1625), hi apareix: «Calumnieu amb audàcia; sempre quedarà alguna cosa». No obstant això, el propi autor manifesta que aquesta expressió procedia d’una dita popular llatina: «Calumniare fortiter aliquid adhaerebit» (que, dit literalment, seria alguna cosa així com: calumniar fortament alguna cosa s’adhereix).
Explorant una mica més en els nostres referents culturals d’antany, em va venir a la memòria certa expressió bíblica. Al seguir la seva pista, vaig trobar aquesta afirmació en el llibre de l’Eclesiastès: «Hi ha tres coses que m’espanten i una quarta que em fa molta por: xafarderies a la ciutat, tumult de la gent i calúmnia; són coses pitjors que la mort.»
Veiem, doncs, que les tan tristament cèlebres i pràcticament omnipresents fake news tenen parents en la història que les fan menys noves del que podria semblar en una primera impressió.
No obstant això, cal assenyalar alguns aspectes que les diferencien dels rumors o calúmnies que recullen els nostres vells aforismes:
1. Les noves tecnologies permeten una velocitat de propagació extraordinària pràcticament sense costos de transmissió.
2. Els nous canals són capaços d’arribar a receptors als quals abans era molt difícil arribar, d’una manera ràpida i eficient.
3. Mai fins ara hi ha hagut empreses que les ofereixin com a serveis a la venda. Trend Micro, una multinacional taiwanesa de ciberseguretat, detalla els resultats del seu estudi sobre fake news (2017), mostrant que a la xarxa profunda (Deep WEB) està fins i tot tarifada la contractació d’aquest tipus de notícies per desacreditar un particular, un polític o un periodista, així com una empresa o alguns dels seus productes.
4. La coexistència de les fake news amb el fenomen de la postveritat: un emissor que llança un contingut fals i un receptor que dona més valor al que vol creure que a la realitat. Ni l’emissor ni el receptor valoren, doncs, la veritat.
Ara bé, l’observació i anàlisi del que passa no ens pot deixar impàvids. Com deia un amic meu, «hom no pot romandre impassible veient com un incendi arrasa un bosc; alguna cosa s’ha de fer». Certament, tot i no ser especialistes, cadascú pot aportar alguna cosa per lluitar contra aquesta neobarbàrie que no deixa de créixer. Què podem fer? Principalment, desenvolupar un pensament crític. Alguns apunts al respecte:
– Dieta informativa: no consumir en excés i assegurar la qualitat de la informació que consumim.
– Formar-se per adquirir criteri i sentit de context.
– Dubtar raonablement de les coses, el que ens porta a …
– … verificar, contrastar, intentar arribar a les fonts, consultar, discutir-ho amb experts o al menys persones més enteses que nosaltres que coneguem.
– No rebotar missatges no prou verificats.
– Penalitzar els comportaments de les empreses, partits, etc. que sapiguem que utilitzen fake news com a eines al servei dels seus interessos: no consumint, no votant-los …
– Estimar la veritat, fins i tot quan resulti incòmoda.
– Construir el nostre raonament a partir d’evidències i coneixements verificats.
– Analitzar si el raonament que se’ns presenta s’ha construït sobre evidències i coneixements ferms, i quins són.
– Preguntar-se sempre: si això és veritat, a qui afavoreix o desfavoreix aquesta notícia?
D’altra banda, a més de les nostres actituds personals, és interessant conèixer que hi ha diferents realitats empresarials i polítiques treballant en aquest camp:
– Desenvolupament de programes d’intel·ligència artificial que identifiquin les fake news (MIT technology review d’octubre 2018).
– Empreses que utilitzen la xarxa i els seus propis recursos per trobar-les, combatre-les, neutralitzar-les o eliminar-les.
– Algunes iniciatives polítiques naixents.
La serietat i la creativitat són poderoses armes amb les que la humanitat pot respondre a aquestes accions menyspreables, generant àmbits de fiabilitat. Actuar amb sentit comú, pensament crític i discreció és una bona basa per aquests temps convulsos.
Joaquim Planasdemunt
