«Vaig acabar dient al meu gat Brexit. Em desperta miolant de mort perquè vol sortir i, quan li obro la porta, es queda al mig, indecís i em mira malament quan el trec «, així ho va dir Nathalie Loiseau, ex-ministra francesa d’Afers Europeus.
Quan els periodistes van voler conèixer el gat i publicar la seva foto, ella va haver d’excusar-se, perquè era una broma… ni tan sols té gat.
He conviscut amb un gat i conec el fenomen de la porta oberta. El que no aconsegueixo saber és si es tracta d’indecisió de part del gat o d’una forma subtil de poder. Sigui el que sigui, el resultat és que els dos ens vam quedar immobilitzats, paralitzats.
Segurament aquesta anècdota no té importància, però obre un camp de reflexió.
Una de les bases de les democràcies és el poder del poble: el poble decideix…
Però, com prendre decisions? Ja de per si, gairebé tot és complex i, a sobre, la informació està intoxicada pels «fake news».
Davant els múltiples processos electorals, em pregunto: com vam prendre la decisió de votar aquest o un altre candidat? Els estudis sobre els comportaments dels votants indiquen diferents teories: la teoria conductista, la teoria racional, la teoria cultural…
I tradicionalment es va elaborar una manera de categoritzar els vots: el vot dur, el vot tou, el vot opositor i els indecisos. A poc a poc es van afegir múltiples noves categories: el vot de fam, el vot de la por, el vot útil, etc.
No es tracta d’explicar aquí totes aquestes teories o categories; es poden buscar a Google o en altres fonts d’informació.
El que em sembla important és no fer com els gats: ser indecisos o de manera deliberada paralitzar les democràcies.
No hi ha fórmules perfectes per prendre les decisions… Però el mínim és dedicar un temps per informar-se, per discernir, per dialogar amb persones de confiança… i tenir el valor de posicionar-se.
Val la pena exercir el nostre dret de decidir i no únicament a nivell d’estat, sinó també a nivell associatiu, a nivell de família o de grups humans… I, sobretot, no paralitzar els processos de decisió; evitar comportar-nos com l’imaginari gat Brexit.