Sóc immigrant. Però gairebé tinc vergonya d’utilitzar aquesta paraula, perquè essent una holandesa que ha optat per viure sota el sol espanyol, doncs sóc una privilegiada. No rebo el mateix tracte que les immigrants que fugen de la violència o de la fam … Fa poc em van trucar del municipi on sóc recentment empadronada per convidar-me a una entrevista de benvinguda. Una funcionària, d’origen africà, em va acollir amb els braços oberts, em va regalar un llibret amb informació (en català, castellà, anglès i àrab), em va convidar a un curs d’integració, va contestar les meves preguntes i em va dir que durant dos anys estava a la meva disposició pel que jo pogués necessitar …
Li vaig preguntar pel seu país d’origen i em va dir que ella havia nascut a Espanya: els seus pares es van instal·lar al Maresme quan es necessitava mà d’obra per a l’agricultura. Em va explicar que els anys setanta, les persones del lloc no volien treballar al camp …
No vaig poder impedir la meva curiositat i li vaig preguntar per què jo havia rebut aquesta invitació i que a una amiga mexicana, que portava més temps al municipi, no li havien donat aquesta benvinguda. Va explicar que el programa de benvinguda va començar fa poc, perquè van rebre una subvenció de la Comunitat Europea. La seva resposta em va desconcertar: ¿la comunitat europea, a qui li costa tant organitzar-se per donar hospitalitat a milers de persones aparcades en les seves fronteres, està destinant diners dels contribuents per donar-me a mi aquesta acollida de qualitat?
El meu país d’origen és un país de dics i molins. Per a mi representen diferents actituds que podem tenir en un clima determinat. Els dics per defensar-se de les tempestes, els molins per transformar el vent en energia.
Davant el fenomen de la immigració podem tenir actitud de dic, erigint murs físics i barreres burocràtiques per defensar-nos. O tenir actitud de molí: organitzar serveis d’acollida, d’integració, de convivència intercultural … Tant de bo la comunitat europea sàpiga adoptar una actitud de construir molins, perquè les persones que volen creuar les seves fronteres es transformin en energia nova per a les nostres societats.
¿I els dics …? Calen? Jo diria que sí. A Holanda s’ha construït un dic important a les últimes eleccions: un dic per aturar els extremismes i per impedir que la xenofòbia inundi el país.
Pauline Lodder