ENTERREU-ME D’EMPEUS

 

Enterreu-me d´empeus,

Diuen que hi haurà tanta gent

que mancarà terra a la terra.

 

Si; enterreu-me d´empeus.

No vull pas disputar als vius uns pams

de superfície.

També podran ser ben bonics

uns cementiris verticals

com gratacels immmobils

xipresos de ciment!

 

Si, si. Enterreu-me d´empeus.

Llàstima que Le Corbusier

ja s´hagi mort.

Ell hauria ben dissenyat

aquesta funcional darrera casa

que necessita

tan poc.

 

Enterreu-me d´empeus.

Així, també, quan ressusciti

podré sortir mes facilment

a re trobar pels passadissos

els meus amics.

 

Alfredo Rubio de Castarlenas

 

Comparte esta publicación

Deja un comentario