Segons dades de l’informe realitzat per Google no fa gaire, l’ocupació dels serveis públics a Catalunya ha disminuït el 80% respecte a les mateixes dates en anys anteriors. L’impacte de la covid-19 està essent extraordinari. Res del que està succeint era previsible en cap escenari imaginat. Col·legis tancats, restauració sense activitat, l’espai aeri restringit, l’economia arreu del món paralitzada. Les grans ciutats amb una activitat frenètica avui semblen deserts d’asfalt.
Com a resultat, portem setmanes confinats a casa sense poder sortir. No obstant això, a cada un ens ha sorprès en circumstàncies diferents. Alguns, acompanyats de les nostres famílies; d’altres, amb els companys de pis, i d’altres, lluny de casa sense poder tornar. Dins d’aquest marc, disposem de temps per llegir, pensar, veure televisió, reflexionar i altres activitats que, fins al moment, no encaixaven amb les nostres agendes. S’obren nous horitzons i també apareixen noves il·lusions. És una porta oberta a la creativitat i al somni.
D’altra banda, els dies són com una muntanya russa. Vam passar de manera sobtada del somniar al plorar. Vivim en una realitat a curt termini sense saber la direcció cap a on caminem. L’experiència del ja, però encara no. Tot això ens comporta ansietat i tristesa. Per això en aquestes circumstàncies trobem a faltar petits gestos diaris que no es produeixen. Per exemple, hem perdut la presència física de persones o les abraçades, les carícies. Com a éssers socials que som, aquesta absència de presència ens trenca per dins i tenim la necessitat de rearmar vincles.
Gràcies als avenços tecnològics com els mòbils, els programes informàtics i apps, podem gaudir de la presència a distància. Ja ens hem acostumat a quedar al Zoom, al Jitsi, al Meet o al Teams, mitjans que un mes enrere no fèiem servir i alguns de nosaltres ni coneixíem. Davant de les necessitats, sorgeixen les possibilitats. Gràcies a les noves tecnologies, hem pogut introduir nous hàbits com són les videoconferències. Hem recuperat part de les presències de les nostres vides
El confinament ens ha permès experimentar una nova dimensió de la presència dels altres. Descobrim en aquesta novetat que la presència a distància també ens reconforta. Quantes vegades hem sentit l’expressió: «ens hem fet presents». De la mateixa manera, durant aquests dies de no presència, el consol ha estat la presència en la distància. Hem estat capaços de formalitzar presències diferents a través dels mitjans disponibles com una videoconferència, una crida, un whatsapp o uns aplaudiments generalitzats.
Seria bo recordar la presència en la distància quan hagin passat uns quants mesos de l’impacte de la covid-19. Tots, en un moment o altre, necessitem la presència dels nostres éssers estimats. No podem oblidar allò que ha estat motor durant aquests llargs dies. Un cop recuperem la normalitat i puguem gaudir d’una presència física amb abraçades i més abraçades, seria bo seguir cultivant aquesta dimensió que hem redescobert de la presència. L’agraïment i consol en moments de dificultats haurem de transformar-los en consolidació dels hàbits adquirits aquests dies.
Ignasi Batlle