Les formes d’organització dels equips de treball han anat canviant amb els moments històrics, això és molt evident, per exemple, pel que fa al que passa avui en comunicació i en mobilitat. Tots sabem que fa cinquanta anys, fins i tot vint, era impensable caminar amb un dispositiu a la butxaca que ens connectés literalment amb tot el planeta; així com era impensable l’intercanvi migratori i cultural que la humanitat viu ara.
Actualment, és un fet que, per a una gran part de la humanitat, oblidar, perdre el telèfon mòbil o que s’espatlli és un desastre. Vivim —estem vivint en el present— un altre actiu cataclisme comunicacional que permet interactuar amb una gran simultaneïtat i a l’instant amb moltes persones. Els nostres aparells mòbils ens proveeixen de tota mena d’informació com: si plourà, a quina distància som del punt on anem i com arribar-hi, notícies a la carta, missatgeria… Tot això fa també més evident que mai que som dependents els uns dels altres.
D’altra banda, fins i tot gràcies a tot això, molts treballs cada vegada més poden ser fets en gairebé qualsevol lloc i hora, i per això mateix, cada persona és responsable d’organitzar el seu temps i de demanar les ajudes pertinents per a fer-los. El concepte de «cap» d’abans, responsable del control i supervisor de tot, no té tant de sentit quan hi ha claredat en la descripció i distribució de les tasques en l’equip. Això és fascinant i és un gran desafiament, perquè entren en joc molts elements que apunten al creixement personal en el treball.
Es considera positivament el desplegament d’habilitats, la disposició a aprendre, adaptar-se i saber demanar. L’empresa d’avui és més col·legial. L’autoritat s’acosta més a un líder que està al servei de facilitar el rendiment del seu equip i d’assegurar que el que es faci sigui coherent amb l’empresa.
Rafael Echeverría, creador de l’«ontologia del llenguatge», en el text escrit l’any 2000, disponible a internet «La empresa emergente», parla de: «una forma nova i més poderosa de fer empresa, basada en el paper que exerceixen les converses en l’àmbit de l’organització». Aquest concepte d’empresa, encara nou, es vincula a la capacitat de cada un de transformar-se i transformar el món en què vivim segons el que interpretem, d’aquí les converses.
A la Universitas Albertiana proposem la pràctica de tenir llargs espais personals en soledat i silenci, i la importància d’aprofundir en el realisme existencial com a descobriment del valor únic de l’existència. Són dues coses diferents, però ben relacionades entre elles i compatibles, per cert, amb els beneficis de les noves tecnologies i la possibilitat de tenir converses transformadores amb els altres. La persona que normalment dedica estones a la contemplació, aconsegueix també acostar-se al substancial i relacionar-se amb els altres des del tronc de l’ésser. El silenci està en l’origen de tot, tot comença amb un silenci. L’existència concreta de cada un i la novetat que conté és un descobriment revelador que ens pot ajudar a transformar-nos i a emprendre grans empreses transformadores.
Elisabet Juanola Soria
