FiiT +
En l’aniversari de la meva 1a comunió
Un sonet en la parla catalana,
ara redacto per escriure a Déu.
Aquest llenguatge tanmateix és meu;
Ve d´una fonda soca-rel que em mana
ser fidel al llinatge, llun llunyana
d´on me saba brolla d’una deu
que s’amaga als paranys del Pirineu,
i fresca baixa per la verda plana.
És, Sagrat Cor, avui la teve Festa.
Clara penyora de la gran conquesta
del teu amor inmens envers nosaltres.
I no vull acabar aquestes rimes
no demanant-te, que com tú m’estimes,
estimi jo també a tots els altres.
Alfred Rubio de Castarlenas
