Per què hauríem de donar diners gratis a tothom?

No es tracta d’una provocació, sinó del títol d’un dels capítols del llibre Utopia per a realistes, de Rutger Bregman.1Aquest jove historiador holandès defensa que una renda bàsica universal és la millor arma contra la pobresa. Es basa en els resultats de múltiples experiments realitzats en diferents països i també en estudis del fenomen de la pobresa. La idea —que no és nova— va fent camí, tant en els països del sud com en països del nord

B-Mincome

A Barcelona han començat un experiment que es diu B-Mincome, fent referència a l’experiment de renda bàsica que s’ha fet en el món, anomenat Mincome. Aquest projecte va començar el 1973 a Dauphin (Winnipeg, Canadà). El 1977 un canvi de govern va posar fi a l’experiment i els nous governants ni tan sols van voler finançar una anàlisi dels resultats. El 2009 Evelyn Forget troba dues mil caixes d’arxius del projecte, plens de dades gràfiques, fulls de càlculs, informes, entrevistes… El seu estudi dels documents mostra que el Mincome havia estat un èxit clamorós.2 No és estrany que avui dia alguns governants s’hi inspirin.

Donar diners directamente

Bregman cita experts de la Universitat de Manchester, que van publicar un llibre, Just Give Money to the Poor,3 amb nombrosos exemples de casos de lliurament de diners amb poques condicions o sense, en països del sud. Resumeixen així els beneficis:

1) Les famílies fan un bon ús dels diners.

2) La pobresa es redueix.

3) Es produeixen diversos beneficis de llarga durada en ingressos, salut i impostos.

4) Aquests programes són menys costosos que els alternatius.

La mentalitat d’escassetat

Bregman també descriu investigacions que ens ajuden a canviar la manera de  comprendre les causes de la pobresa:4 el poder del context és molt fort, l’escassetat afecta la ment. Les persones actuen d’una manera diferent quan perceben que alguna cosa escasseja: poc temps, pocs diners, poca amistat, poc menjar… Canviant el context, posant remei a l’escassetat (la pobresa és falta de diners), les persones actuen d’una altra manera i se’n surten.

Un salt qualitatiu

La renda bàsica universal no seria només per als pobres. Es tracta d’un «coixí» amb  què tothom pot comptar cada mes. Seria el millor èxit del sistema capitalista: un salt qualitatiu. Ajudaria a potenciar el sistema, perquè tenint les necessitats de base garantides, la gent podria prendre més riscos, més iniciatives: l’economia seria més dinàmica. També les desigualtats inherents al sistema i causa de tants problemes socials serien atenuades.

La renda bàsica és una inversió, no un cost. El que és car és la pobresa: genera delinqüència, mals resultats acadèmics, problemes de salut… I no parlem del cost dels programes d’assistència organitzats pels governs, moltes vegades humiliants, amb tones de burocràcia i un exèrcit d’inspectors.

La renda bàsica universal: utopia o realisme?

És la pregunta que em queda al cor. Tant de bo d’aquí a uns quants anys pugui contestar: és realitat!

Pauline Lodder

  1. Utopia per a realistes, Rutger Bregman, llibre electrònic, abril 2017, ISBN: 978-84-15631-79-8.
  2. Pos 551, Utopia per a realistes, Rutger Bregman, llibre electrònic, abril 2017, ISBN: 978-84-15631-79-8.
  3. Joseph Hanlon, Armando Barrientos i David Hulm; Just Give Money to the Poor: The Development Revolution from the Global Sout; Sterling (Virginia); Kumarian Press (1-IV-2010).
  4. Sendhil Mullianathan i Eldar Shafir, scarcity: Why Having Too Little Means Sota Much (2013).

Comparte esta publicación

Deja un comentario