FIIT +
Sonet en el camping “Toro Blau”
Agraïts, Cata, per haver vingut
de dins de la ciutat fins a la mar.
Estàvem nostalgiosos de parlar
amb gent amiga, puis no se’ns acut
cap pensament formós, joiós i agut
que faci riure a l’aire, al passar,
o faci a les onades més dansar
quan el vent els hi ho ha dit com ha pogut.
Amb recança has anat cap a la sorra
–a on la mar, tota petjada esborra–
i ara veus enjoiada d’aigua i sol.
¡Quina pena te’n vagis a la tarda!
¿És, potser, que el teu anima s’acovarda
perquè al cap vespre el mar resta tan sol?
Alfred Rubio de Castarlenas
